Trobada de camarades del CGB

Un dissabte del mes de Juny, en concret el dia 9 de Juny de 2007, després de gairebé 4 anys del tancament definitiu de l'entranyable Centre Gimnàstic Barcelonès, al carrer de Joaquim Costa -que, per als veïns del barri de tota la vida sempre li deiem carrer Ponent-, en plè Raval barcelonès, un nombrós grup d'antics socis ens vam trobar per a celebrar un dinar de germanor. La primera cosa que puc percebre és que, malgrat que l'edifici que durant tants anys ha estat la seu social d'aquest entranyable gimnàs ja fa temps que és buit, l'esperit del CGB és ben viu!
M'he pogut retrobar amb vells camarades i amics del "Barcelonès" i he constatat que l'esperit del CGB segueix tan viu com ho estava fa 37 anys, quan els meus pares m'hi van fer soci quan tenia jo tan sols 10 anys d'edat...
Avui, sé que el CGB mai no desapareixerà, mentre hi hagi tan sols un soci viu, que en pugui donar testimoni. En efecte, en aquest gimnàs emblemàtic (un dels pocs que hi havia a Barcelona entre els anys 30 i 80), hi vaig poder aconseguir quelcom més que cultivar i enfortir el cos. Aquí hi vaig adquirir el sentit de la camaraderia, de la solidaritat, de l'esforç i de l'amistat. També, cal dir-ho, aquí vaig descobrir per primera vegada el contacte amb una noia (cal esmentar que, en els meus temps d'adolescent i de jovenet, els nois i les noies, a l'escola, anaven en aules separades).
Dins les parets d'aquest estimat gimnàs he viscut els moments més feliços i gratificants de la meva vida. Records que sempre guardaré gravats dins del meu cor.
Recordo com si fós ahir aquells dies quan treballava a Corver - el distribuïdor de motocicletes Benelli, Laverda, Harley Davidson i altres a Barcelona- i plegava a quarts de 8 del vespre, amb quina il·lusió sortia corrents quan plegava de la feina, per intentar arribar com més aviat millor al meu estimat CGB. Era el meu refugi i el meu al·licient després d'una agobiant i llarga jornada de feina.
Recordo també aqui el primer dia que vaig anar al gimnàs, als meus 10 anys, quan encara era un noiet prim i escarransit, seguint amb molt bona voluntat els exercicis de gimnàstica sueca que ens marcava l'entranyable senyor Tomás, tota una institució al centre. Aquest ja era entrenador al CGB quan el meu pare n'era soci, de jovenet... D'aquesta primera època de soci recordo encara els noms d'alguns amics: els germans Mestres, en Cuevas, el Cañellas, el meu amic del carrer Ponent, en Jorge, l'amic veí de l'escala del carrer Ferlandina...

Després d'un parèntesi de 4 o 5 anys, degut als meus estudis als Escolapis, vaig retornar al meu estimat CGB a l'edat de 18 anys (mai, però, vaig deixar-ne de ser soci). En aquesta època va començar la que he batejat com "segona etapa", la més llarga i fructífera. Certament, des dels 18 anys mai vag deixar d'anar al CGB, fins que el van tancar, a principis del S. XXI. En total, 37 anys de records i experiències inoblidables dins les sales del "Barcelonès" que no seria capaç de reflectir dins l'espai d'aquest blog.
Només qui ha estat soci del CGB i ha seguit les classes de "sueca" del Sr. Tomás, del Ricardo, del Paco Mesoneros o d'en Modesto, els entrenadors que he tingut al llarg dels anys, pot comprendre el significat de què és l'exercici físic de veritat, fins a gairebé l'extenuació. Gràcies a tots aquests anys de soci al CGB, he pogut arribar a convertir aquell cos de nen escarransit en un cos atlètic i fort. També, però, he cultivat el sentit de la camaraderia, la solidaritat, el treball en equip i l'amistat, valors aquests que, avui en dia, malauradament, no es donen en cap gimnàs. Em considero afortunat d'haver pogut viure aquells temps en què aquests valors eren ben presents al CGB. Valors que, avui que m'he retrobat amb vells camarades del CGB, puc comprovar que estaran per sempre dins l'esperit de tots aquells que hem format part del "Barcelonès".
En el fons del meu cor encara hi ha una petita llum d'esperança de què, algun dia, un grup de camarades es posin mans a l'obra i, com aquell grup de joves emprenedors dels anys 30, formin un nou CGB que reneixi de les seves cendres.
Mentrestant, la gent del CGB a la "diàspora"escampats per diferents clubs i centres esportius, mantenim viu l'esperit del Centre Gimnàstic Barcelonès...
Tomás, Cuesta, Ricardo, Papi, Modesto, Américo, Àngel, Carlos... I per a tots els socis del CGB: va per a vosaltres! Visca el CGB!