Un arxiu RAW no és una imatge original. Un arxiu RAW ha digital·litzat i quantificat la imatge real, que perd així informació, mentre que el film reté la imatge original, que pot ser recuperada en el futur. Hi ha molts pros i aficionats que defensen (i jo n'era un d'ells) que el RAW és el que ofereix la millor qualitat d'imatge. El film és el veritable RAW, i retén molta més informació que qualsevol altra arxiu que surti d'un sensor de càmera digital. D'aquí vint anys, podrem re-escanejar una diapo i obtenir la qualitat d'imatge del 2029.
El "Mago de Oz" va ser gravat a pel·lícula l'any 1939. Avui dia, es veu fantàsticament en un DVD Blu-Ray d'Alta Definició. L'any 1939, només teniem la ràdio i poc s'imaginaven, llavors, que una pel·lícula capturada amb la tècnica d'aquella època es podria visualitzar 70 anys després en DVD. Escanejant el film original amb els equips actuals, podem obtenir resultats que són a l'alçada dels estàndars actuals.
Amb els arxius RAW, les nostres imatges estan presoneres per sempre dins la tecnologia que les va capturar i emmagatzemar. Una tecnologia que, probablement ja és obsoleta en el moment en que vam disparar amb ella... Un arxiu RAW és una mera aproximació de la imatge real abans que els fotons col·lisionéssin amb el sensor de la càmera digital. Com a molt, l'arxiu RAW és una aproximació d'allò que va sortir del sensor. Els arxius RAW han estat ja gravats, processats i mutilats amb les limitacions de la tecnologia del moment.
En canvi, la captura en pel·lícula ens dóna uns punts més de llibertat en el moment d'extraure les imatges de la realitat que la captura digital. Si demanes la millor qualitat per treballs seriosos, i no t'importa dedicar el seu temps per obtenir una bona fotografia, doncs, ara per ara, la pel·lícula ofereix més qualitat que la captura digital.
Un arxiu RAW ha samplejat i codificat la imatge en dos dimensions, anomenades pixels. Els pixels son la graella imaginària dins la qual la càmera codifica la imatge, i són una mera aproximació de la imatge original. Els pixels van ser inventats durant el projecte espacial dels USA als anys 1950s i 1960s, per permetre que les computadores poguessin processar les imatges enviades des de l'espai per les naus espacials. El concepte que hi ha al darrera de l'utilització dels pixels consisteix en què, mentre en tinguem en quantitat suficient, obtindrem una aproximació acceptable de la imatge original. Un cop descomposada en pixels, ja no tenim la imatge original. Si volem més o menys resol·lució, estem limitats per l'arxiu RAW original, perquè ja no tenim accés a la imatge real capturada. Podrem disminuir la resol·lució, però no augmentar-la. Molts fotògrafs digitals en són conscients, d'això, i saben que, tot allò que fotografiin avui en digital, pot o no pot tenir una qualitat acceptable en un futur, que sigui prou bò com per ser venut al mercat del demà. Tens arxius RAW capturats l'any 2002 amb la llavors "top-pro" Nikon D1H de 5000€? Els 2.7 megapixels de llavors, actualment només servirien, potser, per ser eliminats del disc dur.
El sensor digital ha de fer per tu la feina d'escollir còm ha de dividir els fotons en quadrets (pixels). L'arxiu RAW, únicament documenta aquesta aproximació. Amb la pel·lícula, en canvi, no estem obligats a decidir-nos per una resol·lució fins que decidim escanejar-la, amb la tècnica d'escanejat del moment. Amb la pel·lícula, podem escanejar a qualsevol resol·lució. La podem escanejar una vegada, fins i tot d'aqui 30 anys, amb sigui quina sigui la tecnologia que llavors tinguem a l'abast, perqué tindrem encara en el nostre poder la imatge original capturada de la realitat. Amb els arxius RAW, si ens veiem obligats a rotar uns graus la imatge per corregir una lleugera inclinació de la càmera, podem perdre fins a la meitat de la resol·lució! Amb film, en canvi, només ens cal girar manuament la diapo abans de ser escanejada, sense perdre definició. El millor format RAW és la pel·lícula.
La llum (fotons) són analògics. Els sensors de les càmeres digitals són analògics. Aquest subministren dades analògiques que són posteriorment digitalizades dins els circuitc de la càmera a fi de crear un arxiu RAW digital. En canvi, si tenim la imatge original en film, la podrem escanejar en el futur amb millors escàners o, senzillament, gaudir de la diapo original en tot el seu esplendor. Amb el film, sempre conservem la imatge original, no-quantificada, i no descomposada en pixels. Ara per ara, el film ofereix una gamma molt més àmplia de rang dinàmic que no pas la captura digital actual.
La pel·lícula, com a RAW realment que és, sempre es pot veure. Només cal mirar-la! Tens una placa de fa 150 anys? Cap problema. Amb els arxius RAW, tindrem prou bona sort si podem aconseguir el software que el pugui llegir d'aqui 10 anys... Amb el RAW digital, ens veiem obligats a comprar o a aconseguir el software necessari, que cada pocs mesos va canviant de versió. Adobe fa que ens veiem obligats a comprar l'última versió de Photoshop si volem visualitzar els arxius amb les noves càmeres. El RAW digital és la manera que ténen les companyies fabricants de software de fer diners. Dispara amb RAW real (pel·lícula) -o JPG, si és en digital- i sempre podràs veure les teves fotos sense estar lligat a un ordinador ni a cap programari.
0 comments:
Post a Comment