Wednesday, April 21, 2010

Fins a sempre, Jefe!

L'entranyable Paco Casanova ens ha deixat recentment. Des d'aquí vull expressar la meva tristesa, i alhora el meu agraïment envers a ell. Perquè, en diverses ocasions, ha fet realitat les meves il·lusions fotogràfiques i sempre m'ha tractat amb deferència i franquesa.
Amic Paco, vull dedicar als teus fills i amics propers unes paraules d'un monjo tibetà, amb la intenció i el desig que se sentin reconfortats i esperançats:


La mort, com el naixement, no és més que un moment en la continuïtat de l'existència. Encara que, com un llampec, la mort ens sorprengui avui mateix, estiguem preparats per morir, sense tristor ni angoixa, i sense guardar cap lligam a tot allò que deixem enrera. Sense deixar mai de reconèixer el sentit real de l'existència, deixem aquesta vida com l'àguila que s'enlaira pel cel blau".
Dilgo Khyentsé Rimpotché (1919-1991) - monjo tibetà.

Fins sempre, Jefe!

0 comments:

Post a Comment