Escapada a les valls de Núria. Maig de 2010.

Divendres, 30 d'Abril de 2010.

Un any més, dóno per inaugurada la temporada de muntanya, a dia 1 de Maig de 2010.

Aquest divendres, només plegar de la feina, surto directe cap a casa meva, on ja ho tinc tot a punt des del dia abans. Una petita motxilla de 30 Lts., que conté: un compartiment acolxat per l'equip fotogràfic que he extret d'una motxilla Kata, un petit aïllant plegat, un xaleco de pluma, uns pantalons i una jaqueta paravent, un folre polar Patagonia prim, l'aigua, una petita farmaciola i un mini-paraigües plegable.

La sortida de BCN, com cada cap de setmana, bastant complicada: quan em despedeixo de la meva mare són les 6 de la tarda; i quan abandono la Meridiana per agafar la C17 són 3/4 de 7. és a dir, gairebé una hora per sortir de Barcelona...

Dissabte, 1 de Maig de 2010.

A 2/4 de 8 em llevo, perquè vull aprofitar bé el dia. La previsió méteo és de pluges a partir de migdia, de manera que, després del clàssic esmorzar del buffet lliure, preparo la motxilla amb tot allò que m'enduré a Núria. Com que ja he perdut el tren de les 9:26, i el proper no surt fins a les 10 i quart, aprofito per fer un tomb pel poble de Ribes, que avui està de mercat.

A 3/4 d'onze, arribo, després de 7 mesos d'estar-hi per última vegada, al Santuari de Núria. Veig que les obres de rehabilitació de l'edifici de Sant Josep ja estan ben adelantades. Potser abans del proper hivern ja es podran estrenar els nous apartaments i habitacions. A més, comprovo que l'accés a través de l'emblemàtic pont de fusta que dóna accés a l'edifici de Sant Josep des de l'estació està tancat, perque l'estan rehabilitant.

Ara si, ja puc començar tranquil la primera caminadeta de l'any, que consistirà a fer el curt però preciós circuit del camí de les coves, que m'oferirà boniques vistes aèries del Santuari i del seu entorn. A més, el dia amenaça pluja, per la qual cosa no m'escalfo gaire el cap en triar altres recorreguts. En efecte, crec que aquest és el circuit més assequible i a la vegada més bonic que es pugui fer prop del Santuari.

I, a la una, entro al restaurant de l'hotel Núria, abans no es comenci a omplir. Com sempre, tot a base de buffet lliure. Res de l'altre món: amanides, ensaladilles, cigrons, pasta, encurtits... De segon, carns a la brasa, però no us creieu que es tracti de costelles, ni de llonses de porc, ni d'entrecots... Certament, la qualitat gastronòmica del menú del restaurant de Núria te moltes coses a millorar. I més tenint en compte que cobren gairebé 30€ per aquest menú mediocre, que no té res a veure amb el que serveixen, per exemple, a cals Caçadors, de Ribes, o a ca la Lydia, de Pal. Aquest últim, per a mi, és el millor establiment gastronòmic on he dinat mai, i per tan sols 20€!

Són prop de les 4 de la tarda quan, ja trobant-me prou descansat, pujo al cremallera de baixada cap a Ribes de Freser. Un cop més, un sentiment de tristesa i alhora d'il·lusió renovada per tornar aviat, m'envaeix mentre em despedeixo del Santuari de Núria, al temps que el cremallera s'endinsa pel túnel del Navarro, en direcció a Queralbs.

Arribo a Ribes de Freser abans de les 5 de la tarda, de manera que penso que disposo de prou temps encara per passejar pel poble. Després d’una bona estona, la pluja ha minvat prou com perquè ja em sigui possible anar a la meva habitació per deixar la càmera i disposar-me a anar al restaurant per sopar. Ja son passats 2/4 de 9 del vespre quan surto del Petit Caçadors per anar al menjador.

Ja a taula, em porten la carta del menú. Avui, demano, de primer, uns cigrons a la marinera, que no és més que un guisat fet amb sèpia, cloïses i musclos, amb un suquet molt bò. De segon, un filet de lluç a la planxa, amb el seu pebrot i el seu carbassó. També em porten l’amanida de sempre. Per beure, vi blanc i aigua. De postres, un gelat de llet merengada amb polsim de canyella.

Surto del restaurant per anar a fer un café a la Saleta del Petit Caçadors. Allà hi és l’amo, en Toni Pau, mirant la tele assegut des d’un tamburet.

Tinc son. El més pràctic que puc fer és pujar a l’habitació, posar-me còmode i mirar la tele des del llit, fins que m’adormi.
La peli m’ha agradat força, i això m’ha permès que la pugui veure fins al final sense adormir-me. I ara, ja va sent hora de posar-me a dormir, mentre decideixo què és el què faré l’endemà…

Diumenge, 2 de Maig de 2010.

Em llevo prou aviat, a 2/4 de 8, i ja he decidit que marxaré cap a Barcelona a mig matí, per arribar-hi a temps per passar el dinar del Diumenge amb la meva mare. Després d’haber esmorzat, m’acomiado del Ramon, de l’Anna i de la seva mare, la senyora Carme, agraïnt-los l’estada i dient-los fins aviat.Com que encara disposo d’una bona estona fins que arribi l’hora de tornar a casa, pujo al meu Polete i em dirigeixo cap a Queralbs.

De moment, el dia, encara que bastant núvol, es va aguantant i el Sol treu el cap bones estones. De camí cap a Queralbs, la visió del Torreneules, ben nevat, que surt d’entre la boira que s’escola per les Roques de Tot lo Mon, provoca que estacioni el cotxe en un replà de la carretera i dediqui uns minuts a prendre unes bones fotos. La verdor dels arbres i els prats de primer terme fan un bonic contrast amb la blancor dels cims més alts, que s’han llevat ben nevats després de les precipitacions de la passada nit.

Ja a Queralbs, trobo aparcament a la mateixa Plaça del Raig. Vaig a cal Litus a fer un café ben bò. Em despedeixo de l’amo i vaig a passejar pel poble amb la meva Nikon D90 equipada amb el 28mm. Ressegueixo l’inici del camí que duu a la Font de l’Home Mort i a Ventolà. Una salamandra em saluda, mentre pren el Sol per carregar energies. Comprovo que han col·locat uns postes indicadors ben bonics amb les diferents rutes a peu que podem realitzar des de Queralbs. A veure quan de temps duren…

Ja va sent hora de tornar cap a casa, així que, de nou en companyia del meu fidel Polo, emprenc la ruta cap a Barcelona, ja planificant la propera sortida que m’agradaria fer: “Operació Narcís de muntanya 2010”, a la vall de Sorteny. Estimada terra andorrana: aviat trepitjaré els teus camins, si Déu vol!